sábado, 28 de noviembre de 2009

Perdó per l'espera

Hola, hola...Diuen que es de mal blogger deixar un blog d'actualitzar tant de temps, però...qui ha dit que jo sigui un bon blogger?
En fi, sí, he estat descansant i fent-me unes palles mentals, que sempre van bé. Els orgasmes mentals són tan o millors que els sexuals, ja que quan arriba el moment d'ejacular els fluids que surten d'una ment son idees, no sempren son bones, però son idees.
Bé doncs només em queda per dir-vos que mireu terrat.tv i veureu una estupenda serie de zombies. Dura uns 5 minuts cada capitol i cada dimecres teniu una nova entrega. Aquí us deixo la primera entrega, despres ja us ho anireu fent....Gràcies guapos/es, bueno, no, millor així: guapes/os.
Salut!!!



Què? Ha agradat, bueno va, os punxo també el segon:



Els altres a terrat.tv, ja passen pel 5è!!!!

sábado, 7 de noviembre de 2009

Genial

Ara ja em puc morir

Després d'això considero que he complert tots els meus somnis. Un era acabar un buscaminas i l'altre era pintar un nino de minusvàlid al terra d'un carrer a Barcelona.
El disseny de la cresta no és meu, però no puc nombrar a l'autor per por d'acabar tancat a la presó.





Genial! Sembla Musculman, jaja....Bravo!!! Som un equip!! Gràcies!!!
Paraula de Sas

Estació de tren

Això penja de la paret de l'estació de tren de l'Arboç (Tarragona).



Penses:-I que?
Des de l'Arboç fins a Alicante només hi ha 490 km. aproximadament. Només em ve al cap que Alicante fos el principal destí d'emigració dels habitants de l'Arboç. O això o els srs. del Instituto geográfico y estadístico eren uns catxondos.
Paraula de Sas

Injustícies i altres coses

Hola amics!!
Avui vull fer una denúncia. Mireu aquesta foto:


Com es diu aquest conjunt de amaniments? -VINAGRERA. Trobo una falta de respecte molt gran al Sr.Oli, un senyor que a part de estar cotitzat igual que l'or, ens acompanya a tots els plats que menjem a diari, tots els entrepans del món porten oli, tots els dolços d'una manera o altra porten oli. Fins i tot utilitzem l'oli quan una porta fa soroll!! Quantes vegades em tingut mal de panxa i la iaia ens ha fet un plat d'arròs bullit amb un raig d'oli? Es a dir, es medicinal. Això sí, algú inventa un joc de taula d'amaniments i li posa el nom de Vinagrera, es injust, i més si recordem que el vinagre no deixa de ser vi en mal estat, es a dir, ja no és bo per beure (crec que la paraula ho deixa bastant clar).
Ja posats perquè no li van posar, "Aliñadero" o "El vinagre y sus amigos" o "Aceite, sin mi no eres nadie"...
Ja no vull ni nombrar a la Sra. Sal i al Sr.Pebre, entenc que el tamany dels recipients es el suficientment diferenciable com per no atorgar tan merescut premi, però l'oli...
PD:Vull dir una cosa a favor de la meva amiga Sal; Srs. que dissenyeu OLIERES (ho sento, per mi es diuen així) podeu fer els forats més grans dels salers?? Cada vegada que em menjo una amanida m'entren ganes de trencar el puto saler, ja que no surt una merda de sal. Però si no ho faig es per no tenir 7 anys de desgràcia. Una vegada un cambrer em va dir:
-No son más grandes para que no se caiga el arroz de dentro.
Arròs?? S'ha perdut el principi d'amanir, vaig pensar.

Aquí comença la meva segona indignació. Vull dir que com a persona destre (diestro en castellà) que sóc, em fot que als llocs públics em posin la forquilla a la esquerra i el ganivet a la dreta. Entenc que ho fan perquè hi ha més gent destres que esquerrans, (també es una falta de respecte als esquerrans, però bueno, ells son gent intel·ligent i ho accepten...), però com deia,que siguem destres no vol dir que siguem inutils i no puguem fer un moviment amb horitzontal amb la mà esquerra per serrar amb el ganivet, ja que considero més senzill això que conduir una forquilla des de el plat fins a la boca amb una mà que no és la meva predeterminada, m'explico?
Només demano que hi penseu...
Paraula de Sas

miércoles, 4 de noviembre de 2009

Records catxondos

Recordeu aquell puto Troll que feien còrrer els espectador del telecupon a base de marcar números del telèfon? Si home, aquest:


Era un bitxo que feia molta ràbia, però més ràbia feia veure totes aquelles ties agafan boles i mai ens van agafar les nostres...
PD:Jo hagués sigut capaç de possar-me'hi un número a cada costat, com un dorsal. De fet jo, en la intimitat els tinc numerats, un és el 1 i l'altre el 2.

domingo, 1 de noviembre de 2009

El nom de la nostra "cosa" part 2

Hola amics!
Seguirem fent un repàs dels diferents noms que utilitzem per anomenar el nostre aparell sexual.

-Ciruelo: (Diccionari)-Árbol frutal de la familia rosáceas, de tronco derecho, madera flexible y dura, hojas lanceoladas y drupa jugosa.

Bueno, bueno...Aquest ho clava bastant. Tronco derecho és el que voldriem tenir sempre, però "madera?", si fos així més d'una persona escupiria astelles de fusta, clar que segur que algú pensaria en fer escura-dents. I això de drupa jugosa...No en tinc ni puta idea del que vol dir drupa, però jugosa...
Molt ben trobada la definició de ciruelo per anomenar dita cosa.

-Nispero: (Diccionari)-Fruto comestible,de color amarillo o naranja, ovalado, blando y dulce cuando está maduro, que tiene unas semillas grandes en su interior.


Tornem al tema de la malatia. Entenc que sigui comestible (no morder, porfavor), però groguenca o taronja, no! Estàs fotut company...La veritat de la definició és en això que diu de las semillas grandes en su interior. En aquest cas van en motxilla, com bona excursionista.
Avui va de fruita el tema. No sé perque mai ningú li diu "macedonia", suposo perque ningu la té com un pais. O perque ningú li diu "Gazpacho"? Per por de tenir sempre al cap la pinya dels fruitis??