Dia del treballador

Divendres es el dia del treballador, a aquest hamster li sua la polla, però ell mateix em va dir:
-En ocasiones me siento tan cansado....

Grans diàlegs 2ª part

Aquest em va marcar per vida.
Un venedor de la ONCE fent un tallat amb un bar, mentres "mirava" la tele, veure-la no ho sé, però mirant-la si. I un altre tio sentat al costat, llegint el diari. Entra una noia amb un jersey verd i groc, i el cec diu:

-No se como la gente se puede poner unos vestidos "asín", parece un payaso
I el del diari contesta:
-Hombre el amarillo muy guapo no és, pero el verde ese pistacho no está mal
El cec:
-¿Pistacho? Eso es verde pino. No me jodas. ¿Pa' que mierda tienes la vista?

Espectacular...

Grans diàlegs 1ª part

A lo llarg de la vida escoltes parlar a la gent i a vegades et quedes parat del que diuen, per exemple, ahir en un bar, està clar que en una biblioteca no va ser, perquè sino m'ho haguessin explica't. Vaig sentir un petit diàleg entre dues persones que era així;

-Hola, que tal?
-Aquí, i tu?
-Doncs jo vinc d'enterro
-Mala feina, a mi em toca la setmana que ve
-Home, si ja ho saps...a mi em va agafar mirant la tele a casa.

Genial!

Oxford Institute, my friends

Aquí teniu un altre monòleg...una mateixa sessió que va donar per molt. També vull anunciar l'estrena de dos nous monòlegs; Un món en construcció i Una qüestió de fe, espero començar-los a rodar el més aviat possible. Com també vull fer tornar a sortir a la llum un vell conegut que es; Els mecànics, els cotxes i altres efectes paranormals.
La meva "iaia" sempre deia: -Qui no te feina pentina gats! I jo els "gats" els agafo i ben clenxats..
Per cert, el video te la col.laboració de grans amics que sempre tenen un moment de riure per compartir-lo amb nosaltres, i la col.laboració dels meus gossos amb dos "guaus, guaus..", mireu, mireu..
Salut!!

Un poble petit

Aquí teniu uns dels meus monòlegs que més m'agraden, la gravació es casolana, però ens ho vam passar bé..A veure si hi ha sort i ens veiem al concurs més important de parla catalana, a Manlleu.
El video no es tot el monòleg, cosa del espai, així teniu l'excusa de venir a alguna actuació nostra i fer-vos un tip de riure, o no.

Setmana Santa

Tot el que em ve al cap sobre la setmana santa es aquesta foto que em van fer arrivar per mail. Crec que es un bon resum de tota aquesta "pantomina" de festes religioses.... N'hauria pogut agafar una altra, però donat que la meva simpatia cap a l'església es la mateixa que té la merda al Cillit Bang, he pensat que millor aquesta..Que passeu bona setmana santa, petits dimonis.

Salut!!!!!

Quin país que tenim de veí...

La Sexta ha cancel.lat el Programa de Berto dels diumenges a la nit. Només 3 entregues, increïble!! Està clar que coses tan absurdes com els "realitis chous" tenen tirades i tirades, i ademes de tot tipus, famosillos en una isla, joves ballarins, "ricachones" en un hotel o fins i tot "farlopers/eres" en una casa veient com es trauen mocs uns als altres.

Però això sí, un programa de humor, setmanal, de poca duració, diferent, dinàmic, fresc i a la vegada senzill (potser d'aquí ve la grandesa del tema), el treuen a la 3ª entrega...

Crec, i només és la meva opinió, que a tots els que ens agrada el humor, hauríem de tenir un petit espai com aquest, encara que sigui en diumenge i tard.

També cal dir que no només té culpa la Sexta i la seva audiencia, ja que hem de recordar que Tv3 va donar-li un programa al Cansancio (grup del Berto) i només el va aguantar 2 programes. Més d'un em dirà: -Doncs per alguna cosa serà, no?

I jo sempre li diria: -Perquè tota l'altra merda tan i tan criticada encara està a la parrilla de totes les televisions del pais?

Hipòcrites!!!

En fi, amb això acabo... Ànims Berto, torna a Catalunya encara que sigui a la ràdio, els quals et valoràvem ho seguim fent-ho.

Salut!!

Eran uno, dos y tres...

L'altre dia, ja que no tenía res a fer i em disposava a tocar-me els... una estona, vaig posar la tele i vaig fer un repàs a la parrilla infantil. Quina santa merda! Uns dibuixos sense to ni so, sense missatge, només cops, dracs futuristes, focs i pistoles. Aleshores ja em vaig encendre.
Jo quan era petit hi havia dibuixos de veritat, reals, com el Dartacan. Coses normals, un gos "espadachín",que pelava una poma a l'aire, com em podia pelar jo qualsevol altra cosa. Una gata dolenta (però no vegis que bona estava), un cardenal que era un gos dolent (quans n'hi ha avui en dia). I el més important, els bons eren molt bons amics i sense facebook, ni messenger.
Ademes, sigueu sincers, quantes vegades em volgut dir el nom de Dartagnan i ens ha sortit Dartacan. Si es que el gos es l'autèntic, i els companys també Dogos, Pontos...La seva enamorada Julieta, una mica perra, però molt bona gossa.
Nois, els valors dels dibuixos animats s'estàn perdent...